Mammut BARRYVOX S Manual De Referencia página 23

Tipus de gra. Ens donarà informació de possibles capes febles, de plaques...
Una capa de gobelets gruixuda representarà una capa interna molt inestable.
•
• Una capa de neu recent gruixuda (més de 30 cm) en superfície també.
La neu rodona i el gebre de superfície enterrats poden donar nivells interns de
•
lliscament.
Una capa de facetes pot funcionar com a superfícies de lliscament, i si el
•
gradient de temperatura és important es pot transformar en una capa de
gobelets.
Una crosta de regel gruixuda pot proporcionar estabilitat al mantell nival.
•
Els grans fins donen lloc a plaques, que poden lliscar sobre capes inferiors de
•
poca cohesió.
Un mantell format per neu rodona humida pot donar lloc a allaus de neu
•
humida.
Mida de gra. Ens indica en quin estadi d'evolució es troben els grans de neu, per exemple,
un gobelet de mida 2 mm serà gran, per tant estarà ja ben format. D'altra banda, també és
important observar la diferència en la mida de gra de les capes adjacents; com més gran
sigui aquesta diferència menys cohesió hi haurà entre capes. Duresa. És un altre
paràmetre interessant del perfil estratigràfic, normalment té una bona correlació amb el
perfil de resistències. Ens indica en major o menor mesura la cohesió de les capes de neu.
Valors propers a 1 els donaran capes amb feble cohesió, valors propers a 5 seran capes
amb molt forta cohesió, com ara crostes de regel. Humitat. Ens indica el contingut d'aigua
d'una capa. Indirectament aquest valor també ens diu quin tipus de metamorfisme estarà
actuant en el mantell, les neus seques estaran sotmeses als metamorfismes de neu seca i
les neus humides al metamorfisme de neu humida. Una neu molt molla ens pot indicar que
el mantell és susceptible a que es produeixin allaus de neu humida. Densitat. Ens indica si
una capa és lleugera o pesada. Normalment les capes de neu més denses es situen en la
part baixa del mantell, si això no és així i tenim capes més denses sobre capes més
lleugeres podem trobar-nos davant un mantell inestable.
• COM FER EL PROTOCOL DEL D.V.A.
Si no teníem el D.V.A. que pugui fer test de grup passarem a fer el següent procediment primer
posarem tots els D.V.A. del grup en recepció llavors un del grup (normalment el líder) posarà el
D.V.A. en emissió i s'allunyarà del grup fins que tots els D.V.A. deixin de marca metres, llavors
sabrem quin es el que a marcat una distancia més llarga. Després ja passarem a posar tots els
D.V.A. en emissió i el líder el posarà en recepció i la resta del grup anirà atansant-se al líder en
una distancia de entre 15 i 20 metres entre ells per poder saber si el D.V.A. de cada un del grup
funcionen correctament.
Si el teniu que fa el test de grup cada marca diu com es te que fer.