Mammut BARRYVOX S Manual De Referencia página 20

peu, que és la profunditat de la nostra petjada i que ens indica el gruix de neu de cohesió
baixa que hi ha en superfície.
· A l'esquerra de l'esquema (aquí en blau) apareix representada la resistència realitzada
amb el sondatge per percussió, que es dona kgf (quilograms força), sinònim de kilopond
(kp). Un kgf-kp és la força total que exerceix sobre una superfície plana i horitzontal una
massa d'1 kg que descansa sobre la mateixa per efecte de la gravetat estàndard de la
Terra. Pel que fa al perfil de neu, kpf representa la resistència a la penetració de la sonda
Haeffeli a la penetració. En el gràfic, la resistència creix de dreta cap a esquerra, així doncs,
com més cap a l'esquerra estiguin les barres blaves, més resistència a la penetració té la
neu. En general es considera que una capa és de feble resistència si té menys de 4 kpf.
· La línia vermella marca la temperatura en ºC de la totalitat del mantell. La temperatura
es mesura dins el mantell cada 10 cm, i el seu coneixement és molt important per
determinar quin gradient s'ha instaurat en el mantell nival.
· H és l'alçada de la neu respecte al terra, és a dir, el gruix del mantell nival. En el gràfic es
mesura en cm.
· F és el tipus de grans de neu de cada capa. Els grans de neu es representen amb els
símbols de la figura adjunta. La forma de representar els grans de neu varia entre els
observadors, n'hi ha que posen dues columnes, on la primera és el gra més abundant i la
segona el menys. Altres situen els símbols en la mateixa columna, el primer gra dibuixat és
el més representatiu de la capa i el segon es troba en menys proporció (cas de la capa 1). Si
els dos símbols són iguals, tant sols s'ha observat un tipus de gra (cas de les capes 2 i 5).
· Ø és la mida dels grans de neu. Aquesta es determina comparant els grans amb unes
plantilles que venent impreses en una plaqueta. Les mides de referència que apareixen en
les plaquetes normalment són: 0,3; 0,6; 1,2; i 2 mm.
· D és la duresa de la capa. La duresa es mesura amb la mà, un llapis o una navalla, i ens
indica el grau de cohesió de la capa. Per exemple dureses d'1 les donen capes del mantell
sense cohesió, com pot ser la neu recent o una capa de gobelets. Aquestes capes
acostumen a donar inestabilitats en el mantell. Les dureses altes properes a 5 acostumen a
ser crostes de regel.
1 Entra el puny
2 Entren 4 dits
3 Entra 1 dit
4 Entra el llapis
5 Entra la navalla